Aquests peixos també són presa dels peixos que consumeixen els humans, el que significa que els microplásticos podrien contaminar indirectament el nostre subministrament d'aliments a través de la transferència de toxines microplásticas associades.
Els microplásticos són petits fragments de plàstic que s'han acumulat en el medi marí després de dècades de contaminació. Aquests fragments poden causar problemes importants per als organismes marins que els ingereixen, inclosa la inflamació, l'alimentació reduïda i la pèrdua de pes.
La contaminació microplástica també pot propagar de organisme en organisme quan els depredadors mengen la presa. Atès que els fragments poden unir-se a contaminants químics, aquestes toxines associades podrien acumular-se en les espècies de depredadors.
Els peixos mesopelágicos serveixen com a font d'aliment per a una gran varietat d'animals marins, com tonyina, peix espasa, dofins, foques i aus marines. Habitualment viuen a profunditats d'entre 200 i 1.000 metres, aquests peixos neden a la superfície a la nit per alimentar-se i després tornen a aigües més profundes durant el dia.
A través d'aquests moviments verticals, els peixos mesopelágicos tenen un paper clau en el cicle del carboni i els nutrients des de la superfície fins a les profunditats del mar, un procés conegut com a cicle biogeoquímic. Això vol dir que podrien propagar la contaminació microplástica en tot l'ecosistema marí, transportant microplásticos des de la superfície fins a aigües més profundes, afectant els organismes d'aigües profundes.
Els peixos mesopelágicos, poc estudiats
Malgrat el seu important paper en els ecosistemes marins, els peixos mesopelágicos han estat relativament poc estudiats en el context dels microplásticos. Per investigar més a fons, Wieczorek i els seus col·legues es van proposar capturar peixos en una àrea remota del nord-oest de l'Oceà Atlàntic: un remolí la costa de Terranova.
"Aquests peixos habiten en una àrea remota, de manera que teòricament haurien d'estar bastant aïllats de les influències humanes, com els microplásticos. No obstant això, com migren regularment a la superfície, pensem que podrien ingerir microplásticos allà", explica Alina Wieczorek, de la National University of Ireland, autora principal de l'estudi.